Amb la calor, les ovelles se destorben fàcilment i l'abuela farà parada el dissabte 5 de juliol a La Mata. Comença el compte enrere. La iaia pastora és una dona rural amb orgull de ser de poble, reivindicativa i plena de vitalitat que ens anuncia hores de música, cants i ball; de ritme, bon temps i alegria.

La familia creix. L'any passat a La Matarock n'erem 600 nets i netes. Tant és així que, enguany amb renovades forçes tornarem a donar un pas més endavant. Raó per la qual, en la IV edició portarem no a un, sinò a dos grups de renom estatal com SEGISMUNDO TOXICOMANO i DISIDENCIA i que juntament amb els veterans ALIMANYA i SKARTXOAK i el debutant KUITSTIK ompliran el gruix musical del cartell.

Però us espera molt més: quantiós sopar, paraetes on comprar roba del vostre gust, marxandatge del festival, concurs de dibuixos, un escenari més gran, i una obertura del Matarock molt especial a ritme de Hip hop amb El Tiri de Barna.

Podeu estar convençuts que mentre contineu mostrant-nos el vostre suport i ganes per continuar gaudint, el Festival Matarock anirà superant-se i continuarà fent-vos aluciar, al cap i a la fi, a nosaltres és el que més ens agrada fer.

“NO SOM BORREGOS, EN TOT CAS OVELLES NEGRES”

És la voluntat de l'organització manifestar cívicament aquelles coses en les que creiem fermament. En veu alta i serena volem fer notar la nostra disconformitat més absoluta cap al que al nostre entendre és una marginació social-juvenil a la que des del retallat horari nocturn dels nostres bars estem abocats.

No oblidem que a la nostra comarca, mancada d'alternatives lúdiques nocturnes, el bar té una doble funció molt important, la pròpia que pel seu nom indica i la de centre social, únic lloc on acudir la gent dels pobles per relacionar-se, conversar, refermar els vincles d'amistat...

Però hi ha més, des de temps ençà han sonat les campanes a mort per tots els cantons de Els Ports. Recordem el recent pla de les mines d'argila, l'oblidada polèmica sobre la central tèrmica d'Andorra, les avionetes que passen misteriosament en dies de tormenta, tenim avionetes a la comarca? Qui les envia?, les prospeccions incansables per trobar fonts de cru, el desproporcinat pla eòlic caigut del cel, i fins i tot el perill de convertir-nos en un cementeri nuclear.

Cal que esmentem la manca dotacional de serveis que patim?

Amb por d'alçar la veu per no rebre més, som una terra que s'autosilecia. Al segle XXI, paradoxalment, les manifestacions públiques suposen ací encara esdeveniments històrics, justament per la pràctica inexistència d'aquestes. Som una comarca humil que treballa els 7 dies de la setmana, acostumada a parar el llom i mai la mà.

Ens sentim despreciats pels superbs omnipotents i oblidats pels omnipresents. Volem una comarca amb més autogestió, lliure d'especulacions i d'abusos de poder. No ens anem a callar. Qui tinga la responsabilitat que l'exercite i sobretot, que la prudència no els faja traïdors. Per la nostra part, jovent reivindicatiu per antonomasia, ara ja no ens aturem. Perquè tots units fem força!

Pròxima parada, Matarock.

L'organització